Autocrítica...

Autocrítica meua, per què des del meu partit encara no n'he vist cap.

Després de tants mesos des de la moció de censura que va llevar al PP del govern de Simat, podriem dir moltes coses. Una d'elles, és que fou necessària. Ja parlarem per què.

Però el que resta clar és que el poble no ho ha vist així, en certa manera per què els tres partits que decidirem governar junts, possiblement no hem sabut explicar tot el que s'estava fent o el que voliem fer.

Va ser una moció que arribava tard, les circumstàncies personals, polítiques, etc, així ho decidiren, però pensàrem que més valia tard que mai. Ara bé, aquesta moció va tenir des d'un principi uns enemics clars, lògicament el PP, i d'altra Esquerra Unida-Arc Iris, sobre tot el seu líder i regidor, que durant tots aquestos anys, no ha dubtat en dir mitjes veritats, falsetats, etc, no demostrant mai res del que deia, i fent-li el joc al PP, que durant aquestos anys, no ha fet cap proposta a l'ajuntament. Esquerra Unida-Arc Iris era la força d'atac de la dreta (més d'una vegada li ho he dit a Victor durant els plenaris), que com Rajoy, sempre estava mirant el que ocorria, segurament amb un plaer infinit, veient com les esquerres es barallaven.

D'altra, fer les coses sense explicitar-les. S'han dut a terme nombrosos projectes, però la gent no ho ha assimilat, segurament per culpa nostra.

I d'altra....(continuarem altre dia)

Cap autocrítica fins ara...

Passen els dies, i els partits més colpejats en aquestes eleccions locals de maig de 2011, encara no han dit absolutament res del que ha passat i per què va passar. Seria interessant saber els seus punts de vista, fins ara sols uns pocs han esbrinat algunes causes del fracás de l'anomenat tripartit.

 Pense que aquestos tres partits han fet una gran tasca a l'ajuntament de Simat, però, no han sabut vendre els seues avantatges. Caldria doncs un exercici d'autocrítica, i de plantejar-se nous reptes, i sobre tot una nova estratègia, amb noves idees i per què no, amb noves persones, que porten la seua tasca durant els quatre anys de desert que ens resten per passar, i per a futures eleccions.

Ho faran?, possiblement no.

Més sobre les eleccions

 Falten pocs dies per a que el PP agafe el poder total a Simat de la Valldigna. Un poble amb tradició d'esquerres des de sempre. Un poble que va patir molt durant la guerra i després d'ella amb una repressió molt forta.

Ara després de la ressaca electoral, ens falta una reflexió seriosa dels partits que van perdre les eleccions, i dir-nos el que va passar, i per què va passar, i que faran en els propers anys de majoria absoluta del PP.

Jo des d'aquest petit espai, continuaré amb la meua. A alguns no els ha agradat que diga el que pense, no passa res. Hi ha gent a la que li dolen les veritats, i altres sols saben insultar amb mentides i falsetats, però la vida és més que això, hi ha més coses que les petites mesquintats pobletanes d'alguns.

I per suposat farem autocrítica del que hem fet, analitzarem el que ha passat, segons el meu parer, clar. Salut amics i no tant amics...

On esta l'autocrítica?

Acabe de llegir la nota que han fet alguns socialistes de Simat, no tots. En primer lloc, es diu el que diuen tots, gràcies, etc. etc. Més endavant parlen d'autocrítica, i després de llegir la nota atentament, no veig cap autocrítica, i a més, ho signa l'Agrupació Socialista de Simat. Encertat o no, vaig ser Secretari General Local, anterior Alcalde socialista (amb la meua responsabilitat en el tripartit, no la defuig), i jo no he sabut res d'aquesta reunió d'autocrítica, per què si la signa l'Agrupació, hauriem d'haver estat tots, o convidats tots.

No es pot fer autocrítica així, des d'una posició de desplaçament de les persones; no es pot fer autocrítica des de la manca de treball; no es pot fer autocrítica des de la vanitat; no es pot fer autocrítica sense sentir altres veues, i no es pot fer autocrítica sense asumir les responsabilitats, tant en la campanya, com en l'anterior govern, per què alguns, i sobre tot el cap de llista formava part de l'anterior govern, amb regidories molt importants, Hisenda i Economia.

Espere l'autocrítica sincera, sense soberbia, sense vanitat, amb responsabilitat i treball, i amb un programa seriós, progressiste, i sense rajola destructora.

Catastrofe total

Dilluns 23 de maig. Han passat ja 24 hores des de la desfeta de l'esquerra a Simat, i el triomf aclaparador del PP simater.

 Mai s'havia donat aquesta circumstància, serà qüestió de deixar passar uns dies per reflexionar i donar la nostra opinió.El que queda ben clar és que el poble de Simat que sempre havia votat progressista ha abadonat aquesta tendència que ja s'albirava en les anteriors eleccions locals de 2007.

Què ocorrerà amb els partits trencats i abandonats pels seus votants? Podran tirar del "carro"de les seues agrupacions locals els liders que han perdut? Per què el futur d'aquestos partits a nivell local depen de l'empenta dels seus dirigents.

Les eleccions del 22 de maig a Simat

Ja no queda res per al diumenge. Tots són suposicions. Tots els partits estan eufòrics, també es normal. Ara be, si tots tragueren el que pensen, possiblement no hi haurien prou actes de regidors en el nostre ajuntament. El que si que veiem a hores d'ara, és que la campanya d'Esquerra Unida sembla poc evident, per què serà?
També esta ben clar que la pàgina d'Arc Iris, es centra negativament en dos partits del pacte que signarem en agost de 2008. Hi ha algun acord tàcit, o hi ha interessos superposats?. Ja ho sabrem, o ho suposem.
Jo el que puc dir, és que del pacte de Progrés que signarem el PSPV,BLOC i Esquerra en agost de 2008, ha sigut beneficiós cent per cent per a Simat, diguen el que diguen alguns, encara que altres estan penedint-se interessadament i sense haver fet massa "faeneta" a bou passat d'haver-lo signat.
El diumenge 22 de maig tot es sabrà.

ELECCIONS A LA VISTA

Queden pocs mesos per a les eleccions municipals de maig de 2011, i estes es presenten la veritat que molt interessants, per tal com estan ocorrent alguns esdeveniments locals.

A hores d'ara, i si no esdevé alguna cosa imprevista, continuem com en les anteriors eleccions, es a dir, partits, badats, i atomitzats.

No sabem certament el perquè d'aquesta actitud del simaters, tal vegada per la vanitat d'alguns, o per la manca de persones que puguen aglutinar a bona part d'aquest electorat de centre-esquerre, -que a Simat de la Valldigna és el majoritari-.

Podem formular hipòtesis, a lo millor totes són valides i oportunes. Encara que, el que si hem de dir és que així no anem be (els progressistes, dic). No poden hi haure a un poble tan petit com Simat 4 candidatures d'esquerres. Totes configurades amb persones que pretenen el millor per al poble, totes pretenent salvar al poble, que a lo millor no vol ser salvat. Per què és inversemblant que després de tants casos de corrupció, de privatització del benestar públic, que tant ens ha costat aconseguir, la majoria de la gent continua votant, o s'espera que vote als mateixos partits que porten endavant aquestes polítiques retrògrades

Que faran els electors davant aquestes candidatures? Per què segons algunes informacions poden hi haure sorpreses, almenys transvassaments de persones d'uns partits o altres.

Serà bo o dolent per a les candidatures algunes en teoria progressistes? I dic això, per que no sols dur l'etiqueta d'un partit d'esquerres fa que les persones ho siguen. S'ha de demostrar dia a dia, treballant de valent per al poble. Pense que un polític avui dia ha de tenir les coses molt clares, i dedicar moltes energies a l'ajuntament. No valen excuses, o es treballa o no. Es tenen idees i programa o no. Si no, paga la pena que u es quede a casa, per què per a ser tots iguals, millor no presentar-se. Ara bé, en pocs setmanes tindrem els programes, i sabrem cadascú per on va, amb urbanització o sense, ja veurem.