La repressió que no cal oblidar

Fa uns dies, es va publicar aquest article meu i d'un company de Torrijos. El tema: l'afusellament d'un republicà nascut a Sueca. El seu crim, la defensa de la llibertat i legalitat.

  

Vaga general de l'ensenyament

El propassat dijous 9 de maig es va celebrar una vaga general de tots els sectors de l'ensenyament, pares, alumnes i professorat. Crec que fou un èxit, malgrat que alguns sectors del professorat no la van secundar, com si els problemes no anaren amb ells. Com si les retallades no els afectaren; com si el seu sou no haguera disminuït; com si la ratio no haguera augmentat; com si... hi han tants que no paga la pena continuar. Però en fi, continuarem amb la lluita, al menys que no ens desaparega les ganes de lluitar i la dignitat.

Nova edició de les Rutes de la Xara

El propassat 28 de febrer i l'1  de març es va celebrar al monestir de Santa Maria de Valldigna, a Simat, una nova edició de les Rutes de la Xara. Les Rutes de la Xara són un seguit de conferències, al voltant d'un tema d'actualitat, que s'han celebrat a Simat de la Valldigna des de fa un bon grapat d'anys.

 Aquest any, han sigut dos professors i amics de la Xara, els encarregats d'impartir les conferències. Ricardo Martín de la Guardia, catedràtic a la Universitat de Valladolid, ha tractat el tema de "La política rusa desde la desintegración de la Unión Soviética"; mentre que el professor Julio Pérez Serrano, de la Universitat de Cádiz, ha desenvolupat el tema de "La Transición modélica al descrédito de la segunda Restauración".

 Les coneferències patrocinades per la Xara Edicions i per la Mancomunitat de la Valldigna, han tingut un gran èxit de participació. I amb total seguretat, l'any vinent tindran una nova edició.

                 Ricardo Martín de la Guardia durant la seua conferència

                   Julio Pérez Serrano junt a Agustí Pascual i Eladi Mainar

Que passa a Simat?

Que passa a Simat que amb la que esta caiguent no es moga res en la societat simatera?
S'han tancat les dos cooperatives, molta gent del poble està a l'atur, d'altres treballen fora, d'altres busquen feina desesperadament, i que ocorre? de moment res.
Estem en un estat catatònic. tenim una societat civil esmorteïda, anul·lada i amb por.

Repressió franquista, un nou cas a la Safor

Autocrítica...

Autocrítica meua, per què des del meu partit encara no n'he vist cap.

Després de tants mesos des de la moció de censura que va llevar al PP del govern de Simat, podriem dir moltes coses. Una d'elles, és que fou necessària. Ja parlarem per què.

Però el que resta clar és que el poble no ho ha vist així, en certa manera per què els tres partits que decidirem governar junts, possiblement no hem sabut explicar tot el que s'estava fent o el que voliem fer.

Va ser una moció que arribava tard, les circumstàncies personals, polítiques, etc, així ho decidiren, però pensàrem que més valia tard que mai. Ara bé, aquesta moció va tenir des d'un principi uns enemics clars, lògicament el PP, i d'altra Esquerra Unida-Arc Iris, sobre tot el seu líder i regidor, que durant tots aquestos anys, no ha dubtat en dir mitjes veritats, falsetats, etc, no demostrant mai res del que deia, i fent-li el joc al PP, que durant aquestos anys, no ha fet cap proposta a l'ajuntament. Esquerra Unida-Arc Iris era la força d'atac de la dreta (més d'una vegada li ho he dit a Victor durant els plenaris), que com Rajoy, sempre estava mirant el que ocorria, segurament amb un plaer infinit, veient com les esquerres es barallaven.

D'altra, fer les coses sense explicitar-les. S'han dut a terme nombrosos projectes, però la gent no ho ha assimilat, segurament per culpa nostra.

I d'altra....(continuarem altre dia)

Cap autocrítica fins ara...

Passen els dies, i els partits més colpejats en aquestes eleccions locals de maig de 2011, encara no han dit absolutament res del que ha passat i per què va passar. Seria interessant saber els seus punts de vista, fins ara sols uns pocs han esbrinat algunes causes del fracás de l'anomenat tripartit.

 Pense que aquestos tres partits han fet una gran tasca a l'ajuntament de Simat, però, no han sabut vendre els seues avantatges. Caldria doncs un exercici d'autocrítica, i de plantejar-se nous reptes, i sobre tot una nova estratègia, amb noves idees i per què no, amb noves persones, que porten la seua tasca durant els quatre anys de desert que ens resten per passar, i per a futures eleccions.

Ho faran?, possiblement no.